Sobre J. Martínez Lozano

Artista

Josep Maria Martínez Lozano (Barcelona, Barcelonès, 29 de març de 1923 – Llançà, Alt Empordà, 7 de juny de 2006) fou un pintor i aquarel·lista català especialitzat en els paisatges i les marines. S’inicià en el món de la pintura de ben jove, quan de seguida es va sentir atret i encuriosit per aquesta faceta de l’art. Format a Llotja, fou deixeble de Ramon Sanvisens i Joaquim Terruella. Fou a Figueres, l’any 1946, on conegué el mestre Ramon Reig, que fou qui l’inicià en l’aquarel·la i li encomanà la passió per aquesta disciplina artística. Exposà per primera vegada el 1951 a la Sala Gaspar de Barcelona i, posteriorment, ho féu també a Itàlia, França, Anglaterra i Bèlgica. El 1975 rebé el Premio Nacional de Acuarela.
Més endavant, l’any 1989, amb la donació d’un centenar d’aquarel·les, en gran part seves, crea a Llançà el Museu de l’Aquarel·la. Terrassa, Montblanc i Llançà són tres poblacions on Martínez Lozano establirà els seus estudis i tindran una gran importància en la seva trajectòria personal i artística. Al llarg de la seva carrera, fou guardonat amb molts premis i distincions, entre els quals cal destacar el nomenament com a membre de la Reial
Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2004) o com a president honorari de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.
El gener del 2006, l’Ajuntament de Terrassa el nomenà fill adoptiu de la ciutat en una cerimònia que, sense saber-ho, seria l’últim acte al qual assistiria. El 7 de juny de 2006 va morir a causa d’una malaltia a la seva casa de Llançà, acompanyat per la família.